5.1 Ramon Llull va néixer l'any 1232 a Ciutat de Mallorca Vivia a la cort i duia una vida alegre.Al 1257 es va casar amb Blanca de Picany i va tenir dos fills, Domènec i Magdalena. Quan tenia trenta anys va tenir cinc aparicions de Crist crucificat i va sentir-se cridat per Déu. Va llirar-se al seu servei i es va dedicar a convertir els musulmans a partir de escriure llibres i demanar al Papa la fundació de monestirs i escoles d'idiomes per ensenyar àrab als missioners que havien de convertir als musulmans. Va morir al 1325 tornant d'un viatge a Tunis. El seu cos va ser enterrat a l'església de Sant Francesc a Mallorca.

5.2 Filosofia (Ars magna)
Ciència (Arbre de sciència)
Educació (Blanquerna)
Mística (Llibre de contemplació)
Gramàtica (Retòrica nova)

5.3.1
-Senyors, a noblesa de rei se cové bellesa de persona, que sia gran, humil, e que no dó damnatge a ses gents. Lo Lleó no és gran bèstia, ni és bèstia que viva d'herba, ans menja les bèsties. Lo Lleó ha paraula e veu que fa estremir de paor tots nosaltres, con crida. Mas, per mon consell, vosaltres elegirets lo Cavall a rei; car lo Cavall és gran bèstia, e bella, e humil: lo Cavall és bèstia lleugera, e no ha semblant ergullós, ni no menja carn.
  O  
5.3.2 Creiem que no va errat. És cert que el lleó, pel fet de ser més fort, més gran no té dret a ser el rei. El Lleó no parla, crida, i governa amb la por que li tenen els altres animals. En aquest fragment es demana que el rei sigui el cavall, perquè no menja carn, sino plantes i és gran i humil. Pensem que això es podria reflectir a una dictadura o un cop d'estat.
5.4
http://www.xtec.cat/~jquintan/llull98/biogrcat.htm
http://www.mallorcaweb.net/haoran/obres.html

La casa que vull

La casa que vull,
que la mar la vegi
i uns arbres amb fruit
que me la festegin.

Que hi dugui un camí
lluent de rosada,
no molt lluny dels pins
que la pluja amainen.

Per si em cal repòs
que la lluna hi vingui;
i quan surti el sol
que el bon dia em digui.

Que al temps de l'estiu
niui l'oreneta
al blanc de calç ric
del porxo amb abelles.

Oint la cançó
del pagès que cava;
amb la salabror
de la marinada.

Que es guaiti ciutat
des de la finestra,
i es sentin els clams
de guerra o de festa:
per ser-hi tot prest
si arriba una gesta.

Joan Salvat i Papasseit va nèixer a Barcelona el 16 de maig de 1894 i va morir el 7 d'agost de 1924. Als set anys se li va morir el pare i la seva mare el va ingressar a l'asil Naval. Va ser escriptor. Les seves obres partien de la seva vida quotidiana. "Sóc, com home de lletres, d'imaginació escassa, més aviat elemental; tot ho he vist o viscut".