La casa que vull

La casa que vull,
que la mar la vegi
i uns arbres amb fruit
que me la festegin.

Que hi dugui un camí
lluent de rosada,
no molt lluny dels pins
que la pluja amainen.

Per si em cal repòs
que la lluna hi vingui;
i quan surti el sol
que el bon dia em digui.

Que al temps de l'estiu
niui l'oreneta
al blanc de calç ric
del porxo amb abelles.

Oint la cançó
del pagès que cava;
amb la salabror
de la marinada.

Que es guaiti ciutat
des de la finestra,
i es sentin els clams
de guerra o de festa:
per ser-hi tot prest
si arriba una gesta.

Joan Salvat i Papasseit va nèixer a Barcelona el 16 de maig de 1894 i va morir el 7 d'agost de 1924. Als set anys se li va morir el pare i la seva mare el va ingressar a l'asil Naval. Va ser escriptor. Les seves obres partien de la seva vida quotidiana. "Sóc, com home de lletres, d'imaginació escassa, més aviat elemental; tot ho he vist o viscut".